Una gran epopeia històrica amb aires de llegenda.

La història d'una ciutat sotmesa que anhelava la llibertat i de l'home que va lluitar per assolir aquest miracle. Amor, ambició, secrets, revenges i traïcions s'entrellacen sobre el fons d'una època fosca i fascinant.

Al segle IX, Barcelona era als límits més llunyans del Sacre Imperi. Governada pels francs des de la distància, la ciutat, amb prou feines amb mil cinc-centes ànimes, havia esdevingut una terra abandonada, assetjada per temptatives de conquesta dels sarraïns i les hordes salvatges, i sotmesa a la tirania d'uns nobles corruptes que explotaven els seus habitants.

A aquesta terra maleïda hi arriba el jove bisbe Frodoí. El rei franc acaba de nomenar-lo en el càrrec, i aquest destí sembla més aviat un càstig que no pas un honor, però alguna cosa dins seu, potser la rebel·lia o potser l'ambició que són en la seva naturalesa, fa que accepti el repte i viatgi fins allà acompanyat d'una comitiva de colons que anhelen una nova oportunitat a l'última frontera.

La primera impressió que rep no pot ser més desoladora, però ben aviat quedarà captivat pels encants d'una dama enigmàtica, la noble Goda, que estima la ciutat per damunt de totes les coses. Tots dos emprendran una estoica lluita per dotar d'un llinatge successori propi a aquesta terra oblidada per Déu. I amb aquest propòsit rebran l'ajut del valent Isembard de Tenes, d'un bressol insigne, i també de persones humils, com ara l'enginyosa Elísia, la tavernera. Tots tractaran de fer sortir Barcelona del fossat de desesperança en què està sumida, encara que per aconseguir-ho necessitin aplegar tota la força, la intel·ligència i la fe en un Déu que sembla entestat a posar-s'hi en contra.

Amb l'escrupolositat i la imaginació dels grans narradors, Juan Francisco Ferrándiz ens trasllada a una època obscura, a una ciutat vençuda que amb prou feines conserva la dignitat, i a la lluita d'uns homes i dones que hi van deixar la pell, per obtenir la llibertat i la prosperitat d'un lloc que per a tothom era, en aquella època, una terra maleïda.

¿Tienen alma las mujeres? Así es como todo empezó, con esa pregunta. Valencia, finales del siglo XV. En una época en que la mujer era considerada un ser sin alma, una joven decide sacar adelante el hospital fundado por sus padres, ahora asediado por las deudas y por una misteriosa conspiración.
En la opulenta Valencia del siglo XV, una joven mujer emprende su propia lucha para preservar el legado de sus padres: En Sorell, un hospital célebre por atender a los más desposeídos. Acosada por leyes injustas y por los poderes fácticos de la ciudad, ella pronto comprenderá que se enfrenta a algo más peligroso que la incomprensión o la intolerancia. Porque una sombra letal se pasea impune por la ciudad dispuesta a propagar la muerte entre quienes se atrevan a desafiarla, entre todos aquellos que conocen los verdaderos secretos del hospital y de la extraordinaria mujer que lo fundó.
Una novela que se pretende nda menos que "ambiciosa y apasionante, llena de acción e intriga", que nos habla del valor de unas mujeres cuyo único pecado fue defender su dignidad en un mundo que las consideraba seres moralmente defectuosos... Seres sin alma.